Narcís Casanoves i Bertran, compositor i organista, va entrar com a escolà a Montserrat aproximadament el 1757, on va tenir com a mestres Josep Antoni Martí (1719-1763), Benet Julià (1727-1787) i Benet Valls (1714-1782). Amb només 16 anys, el 1763, va ingressar a l’orde religiós del Monestir de Montserrat. A part de la seva tasca com a organista, va dirigir l’Escolania en dues ocasions. Entre els seus contemporanis, Casanoves era conegut per les seves habilitats compositives i com a virtuós de l’orgue, a més de per la seva personalitat amable i jovial.
Casanoves va compondre nombroses obres religioses amb text llatí i funció litúrgica. Aquestes peces presenten un estil polifònic amb textura de contrapunt, amb influències italianes. Per altra banda, les sonates que va compondre revelen la influència de Scarlatti i de l’estil clàssic vienès, mentre que en les obres sacres s’entreveu la influència de l’òpera italiana i la concisió i claredat en la declamació textual.
Presenta un estil distingit, amb un llenguatge musical molt personal i amb força expressiva sense sortir, però, de l’ambient religiós. Destaca l’elegància i el refinament de les melodies en les seves composicions.
Part de les seves obres es conserven en còpies manuscrites a l’arxiu de Montserrat.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Inventari dels Fons Musicals de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Eram quasi Agnus, per a cor mixt.
