Va néixer el 4 de març de 1929 a Manresa. Es va traslladar de molt jove a Barcelona per motius laborals del seu pare, Josep Maria Mestres i Dalmau (1900-1975), químic de professió. La seva mare era Emília Quadreny i Orellana, germana del director de cinema Ramon Quadreny i Orellana.
El seu primer contacte amb el món musical va ser com a espectador dels concerts de la Banda Municipal de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu. El fet de decidir dedicar-se a la música va ser la seva trobada amb la pianista Rosa Maria Kucharski l'any 1946, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Inicialment va estudiar ciències a la Universitat de Barcelona i, alhora i de forma autodidacta va començar la seva formació com a músic. No va ser fins a l'any 1951 que, gràcies a Joan Comellas, va conèixer Cristòfor Taltabull. Va ser així com Mestres Quadreny començà a estudiar contrapunt, fuga i composició, sota la direcció de Taltabull. Fou llavors que es posà en contacte amb els membres de Dau al Set, en especial amb Joan Brossa, amb qui va mantenir una relació estreta al llarg de la seva vida.
L'any 1952 ingressà al Cercle musical Manuel de Falla. Les seves primeres composicions segueixen l'estètica neoclàssica i mostren influències evidents de la música de Béla Bartók. A partir de 1957, que va ser quan va compondre la Sonata per a piano, hereva del serialisme webernià, va ser quan va començar una nova etapa en la seva trajectòria. Tant és així que el propi Taltabull l'instà a seguir el seu propi camí. El 1960, juntament amb Juan Hidalgo, fou un dels promotors del cicle de concerts Música Oberta, on van ser convidats compositors com Ligeti, Stockhausen o John Cage.
El 1968 va fundar el Conjunt Català de Música Contemporània amb el suport de Joventuts Musicals de Barcelona i el Club 49, el 1974 el Laboratori de Música Electroacústica Phonos juntament amb Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter i el 1976 el Grup Instrumental Català, juntament amb Carles Santos.
Entre 1976 i 1977 fou el membre de la comissió coordinadora de l'àmbit musical del Congrés de Cultura Catalana i entre 1977 i 1979 fou president de l'Associació Catalana de Compositors.
També va participar com a docent en els Cursos d'Estiu de Darmstadt, Internationale Ferienkurse für Neue Musik, (Alemanya) l'any 1974, col·laborant amb Testimonium de Jerusalem, i convidat a participar en el Curs Llatinoamericà de Música Contemporània a Brasil i a les Jornades Internacionals de Nova Música de Sitges.
Josep Maria Mestres Quadreny fou un dels renovadors i divulgadors més significatius de la música contemporània al nostre país. La seva implicació amb la recuperació de la cultura als anys cinquanta i seixanta el va portar a participar en iniciatives privades d'activisme cultural com La Ricarda i el Club 49. La seva afinitat creadora i amistat amb artistes com Joan Brossa, Joan Miró, Pere Portabella, Carles Santos i Moisès Villèlia ha donat lloc a obres col·lectives, com Cop de Poma (1961). La seva música es caracteritza per una renovació constant de la sonoritat i per la incorporació de tècniques noves, tant pel que fa a la composició com a la instrumentació. La tasca de Mestres Quadreny abasta diversos àmbits, des de la partitura convencional fins a la partitura gràfica, passant per l'ús d'ordinadors i la composició basada en algoritmes matemàtics i les teories de l'atzar, on els fenòmens aleatoris són tractats sempre des d'una vessant científica i matemàtica i no des d'un punt de vista indeterminista.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Josep Maria Mestres Quadrenjy de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Vol d'ocell davant del sol, per a clarinet sol
