Compositor i pedagog, Ireneu Segarra i Malla va ser batejat amb el nom de Jesús. Deixeble dels mestres Anselm Ferrer (1882-1969) i Àngel Rodamilans (1874-1936), es va formar a l’Escolania de Montserrat entre el 1927 i el 1931. Va ingressar al mateix monestir el 1933 però, durant la Guerra Civil, es va amagar temporalment a Barcelona i posteriorment es traslladà a Marsella i Bèlgica, on es va refugiar al Monestir de Maresdous. Després de retornar a Montserrat, va ser ordenat sacerdot el 1941. A partir de llavors, va estudiar harmonia i composició amb Josep Barberà (1877-1947), Cristòfor Taltabull (1888-1964) i Nadia Boulanger (1887-1979), així com piano amb Frank Marshall (1883-1959). Va ocupar el càrrec de director de l’Escolania i mestre de Capella a partir de 1953. L’any 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Segarra va ser autor de nombroses composicions, sobretot de música litúrgica i religiosa en català. En aquestes, s’entreveuen les influències dels nous corrents de la reforma litúrgica. També va compondre cançons infantils, publicant un recull de cinquanta cançons a una veu (Juguem cantant, 1972).
A més de la seva vessant compositiva, va ser autor de diverses publicacions de caire pedagògic enfocades a l’aprenentatge de la música. Les seves publicacions, fruit d’un treball de gairebé 20 anys, van establir la base de la normalització de l’ensenyament de la música a moltes escoles de Catalunya. Va posar, també, interès en donar a conèixer la música dels antics mestres de l’Escolania, enregistrant nombrosos discs.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Inventari dels Fons Musicals de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Els nostres camps han florit, per a cor mixt.
