Jaume Padrós Montoriol fou un pianista, compositor i pedagog català. Tercer d’una família de cinc fills, va rebre les primeres lliçons de música de la mà de Joan Just a la seva ciutat natal. Finalitzada la Guerra Civil espanyola va ingressar a l’Escolania de Montserrat, aleshores sota la direcció de David Pujol, on va poder continuar els estudis musicals de cant, piano i orgue. Després de dos anys i mig de completa dedicació a la música, el 1942 es va traslladar a Barcelona per estudiar al Conservatori del Liceu i a l’Acadèmia Marshall on va rebre classes de piano de Frank Marshall, deixeble d’Enric Granados i professor d’Alicia de Larrocha, i de composició amb Josep Barberà. Al finalitzar els estudis va entrar a l’acadèmia com a professor de piano.
L’any 1945 Padrós va compondre la seva primera obra per a piano anomenada Poema romántico, que va presentar en públic a petició del seu mestre Frank Marshall. L’estima d’aquesta composició per part de Marshall, tota una autoritat musical en aquell moment, justifica el fet de considerar aquesta obra com l’inici de la primera etapa compositiva de Padrós. En plena postguerra, l’arribada de Cristòfor Taltabull a Barcelona va ser una espurna d’esperança pels joves músics que acudien a casa seva per rebre classes de composició. A partir de l’any 1947 Padrós va començar a estudiar composició amb ell i va ser un contacte decisiu per a la seva labor creativa. Després dels inicis romàntics, les següents composicions de Padrós (principalment les obres per a piano i els Lieder) mostren una tendència cap a la música francesa de principis del segle XX. D’aquest període pertanyen, entre d’altres obres, el ballet Fantasia de circ (1951), Cloe i Lèlia (1948) dues cançons per a soprano i piano, així com també l’obra per a piano Preludio y Danza Nº1 (1949), aquesta última obra la va estrenar l’any 1950 la il·lustre pianista Alicia de Larrocha.
La primera etapa compositiva de Padrós finalitza l’any 1954 amb la ruptura de la tonalitat a l’obra per a piano Sonata. Amb aquesta composició Padrós va guanyar el premi de composició de Joventuts Musicals a Barcelona l’any 1955. El gir en l’estil compositiu de Padrós va ser resultat de la seva immersió en la música de la Segona Escola de Viena. Durant la temporada 1953-54, el mecenes Josep Bartomeu va organitzar un cicle de concerts anomenat “Arnold Schönberg i la seva escola”, en aquest cicle Jaume Padrós hi va participar com a pianista. El contacte de Padrós amb obres de la Nova Escola de Viena va ser clau pel desenvolupament artístic del compositor.
Durant el curs 1955-56, Jaume Padrós es va traslladar a París, amb l’ajuda d’una beca del govern francès, per estudiar composició amb Darius Milhaud. Posteriorment, l’any 1956 es va instal·lar a Ulm, ciutat alemanya que va acabar sent la seva residència definitiva, un indret determinant per a la producció artística del músic. A més de destacar com a pianista amb la interpretació de repertori de la Segona Escola de Viena, Jaume Padrós es va fer un lloc a Alemanya divulgant repertori català i espanyol. Va donar a conèixer, entre d’altres, obres antigues d’Antoni Soler i Narcís Casanoves així com obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados, també obres de música contemporània de compositors com Robert Gerhard i Joaquim Homs.
La música tradicional, especialment la catalana i l’espanyola, va jugar un paper primordial en les creacions de Padrós que en el seu rerefons emmascaren la influència del folklore, característica perceptible principalment en el sentit rítmic de les obres o determinats girs motívics. L’any 1957 per encàrrec del ballarí José de Udaeta va compondre Zapateado una peça per a piano que pren formes i motius del folklore andalús. Dues dècades posteriors, l’any 1979, va escriure Llanto por Ignacio Sánchez Mejías un ballet a partir d’un poema de García Lorca per a 2 pianos, guitarra i percussió per encàrrec del teatre municipal d’Ulm, una obra que conté també molts elements de la música popular andalusa.
A Barcelona, l’any 1963 va tenir lloc el Primer Festival Internacional de Música organitzat per Joventuts Musicals i patrocinat per l’ajuntament de la ciutat. Aquest esdeveniment es va celebrar fins al 1987, es van programar obres de diferents estils i formats i es va posar èmfasi en la música contemporània catalana. En aquest primer festival, el pianista Alexander Jenner va estrenar al Palau de la Música l’obra Llibre d’alquímies de Padrós escrita expressament per a l’ocasió. Tres anys més tard, el III Festival Internacional de Música de Barcelona va tornar a encarregar al compositor una altra obra i en aquesta ocasió va escriure Tres Diferències per a ser cantades (1965) amb text d’Ausiàs March. L’obra es va tornar a interpretar l’any 1968 en el Palau de la Música sota la direcció d’Antoni Ros Marbà i la soprano Eva Marie Wolff.
Des de l’any 1964 i fins al 1995 va treballar com a professor de piano a la Staatliche Hochschule für Musik de Trossingen. Jaume Padrós no va abandonar mai la docència i va seguir fent classes a casa seva fins pocs dies abans de morir.
Des de finals dels anys 60 fins a finals dels 80 Padrós va col·laborar en la programació i planificació d’una sèrie de concerts sota el títol Werk und Wiedergabe (obra i interpretació) organitzats per la Volkshochschule d’Ulm en els que es va posar especial interès en la música contemporània i en obres poc conegudes. Com a pianista va participar en més de 30 d’aquests concerts.
A començaments dels anys 70 va escoltar per primera vegada a l’acordionista Hugo Noth que també era docent del conservatori de Trossingen. En una entrevista publicada a Acordeón siglo XXI, Padrós va comentar que es va quedar sorprès, que mai havia imaginat que l’acordió pogués sonar amb tal noblesa. Pensava que un instrument podia estar unit al seu propi estil, a una certa tradició, però va canviar d’opinió quan va sentir tocar a l’Hugo Noth. Va afirmar que a més a més de folklore i música lleugera, amb l’acordió també es podia interpretar música seria. La primera obra en la que Padrós va utilitzar l’acordió es titula …über das Schöne und Passende (1972) per a recitador, piano, acordió, clavicèmbal i 2 tambors sobre textos de les Confessions de Sant Agustí. Aquesta peça va desencadenar un seguit d’encàrrecs de composicions per a acordió, tant per a instrument solista com per a ensemble. En total Padrós va compondre 17 obres per a acordió.
L’obra de Padrós abasta més de 90 títols que inclouen obres per a piano, lieder, música de cambra, obra coral i música orquestal.
Olga Morral
OBRES INTERPRETADES
Zapateado, per a dos pianos
