#009

Frederic Mompou
(Barcelona, 1893- 1987)





En plena formació pianística amb el mestre Pere Serra, descobrí la música del seu temps i se li despertà la vena compositiva al sentir un recital amb música de Gabriel Fauré. Passaren dos anys d'intents fins que trobà un acord propi: l’acord metàl·lic que recordava el familiar toc de campanes de la foneria Dencausse del seu avi. Fou a partir d'aleshores que començà la seva vocació creativa. Viatjà a Paris per primera vegada l’any 1911 per estudiar piano amb Ferdinand Motte-Lacroix. Després de la Gran Guerra s’instal·là amb els pares a Barcelona i fou aleshores que compongué algunes de les primeres obres. La consolidació com a compositor tingué lloc a París quan Motte-Lacroix estrenà obres seves el 1921, amb gran èxit de crítica. El seu nom començà a sentir-se tant com els francesos Ravel, Debussy, Fauré o Satie. Però ell, introvertit i un gran tímid, amb molts problemes de comunicació i davant de la nova música entrà en crisi creativa l’any 1933. L'any 1941 fugí de la guerra i tornà a Barcelona. Conegué aleshores la que seria la seva esposa, la pianista Carme Bravo. A Barcelona tornà a compondre, tancant el parèntesi de sequera creativa. Inicià aleshores un període de creació que es mantingué fins el 1979, en que un problema de salut truncà per sempre la seva vena creativa. L'obra de Mompou inclou majoritàriament música per a piano i cançons, tot i que també va escriure algunes obres per a altres instruments.

El món musical de Mompou és un món amb abundància de colors, sons i imatges, tota la petjada de la Catalunya que envoltava el compositor. Un home tranquil i observador, que va cercar la forma d’expressar els profunds sentiments que s’ocultaven en el seu interior. Un individu tímid i de veu suau, la seva música reflecteix els seus pensaments i idees que representen l’home que va ser. Ell mateix va dir: “La millor paraula és la paraula no dita, com tots sabeu, soc un home de poques paraules i un músic de poques notes”. “La música està escrita per a allò inexpressable, voldria que ella semblés sortir de l’ombra per a tornar de nou en ella”.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Fundació Frederic Mompou

Fons Frederic Mompou de la Biblioteca de Catalunya


OBRES INTERPRETADES

Gitano (Impressions íntimes), per a piano

Nocturn (Tres variacions), per a piano

Enèrgic (Cants màgics), per a piano

Diàleg nº1, per a piano

Galop (Variacions sobre un tema de Chopin), per a piano

Pour evoquer l'image du passé (Charmes), per a piano

Preludi nº1, per a piano

Vif (Festes llunyanes nº6), per a piano

L'home de l'aristó (Suburbis), per a piano

Barri de platja, per a piano

Cançó i dansa nº3, per a piano

Pour inspirer les âmes (Charmes), per a piano

Cançó i dansa nº13, per a guitarra

Cinq mélodies de Paul Valery, per a veu i piano

Ballet, per a piano i recitat

La vaca cega, per a veu i piano

Paisatges, per a piano

El testament d'Amèlia, per a veu i piano

Preludis 3, 6, 7, 8 i 11, per a piano

Combat del somni, per a veu i piano

Preludis nº 5 i 9, per a piano

Comptines, per a piano a quatre mans

Becquerianas, per a veu i piano

Jo et presentia com la mar, (Combat del somni), para voz y piano

Pastoral, per a veu i piano

Cançó de la fira, per a veu i piano

Impressions íntimes (transc. Bernat Padrosa), per a guitarra



SEGUEIX-NOS A