Soprano, pianista i mestra de música, Conxita Badia i Millàs va néixer fruit del matrimoni entre l’escultor Jaume Badia i Bertran i la llevadora Conxita Millàs i Bellescà. Amb només 4 anys, va iniciar el seu contacte amb la música i, als 8 anys, va començar els seus estudis musicals a l’Acadèmia Granados. L’any 1908, va iniciar les seves representacions en públic estrenant-se al Jockey Club de Barcelona i, amb 15 anys, va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana amb l’òpera Parsifal de Wagner. A partir d’aquell mateix any, Granados li comença a dedicar cançons i li demana que les interpreti en concert. Així mateix, Granados prova les seves noves composicions amb Badia, qui es converteix en el seu instrument vocal. De la mà de Granados coneix, un any més tard, a Pau Casals, qui es converteix en un puntal per a ella establint una relació musical estreta: van treballar conjuntament obres de diversos compositors i Casals va dedicar cançons a Badia, a qui demanava estrenar-les. En els anys venidors, no només Casals li dedicava cançons sinó que va ser una de les cantants més sol·licitades pels directors, programadors i compositors de l’època.
Quan la Guerra Civil esclata, Badia s’exilia a França amb la seva família i inicia una gira europea i, posteriorment, per sud Amèrica. Entre el 1938 i el 1946, la família s’estableix a Argentina, on es retroba amb altres artistes com Rafael Alberti, Jaume Pahissa o Manuel de Falla. Amb el seu retorn a Barcelona l’any 1946, Badia s’involucra activament en la vida cultural de la ciutat. Paral·lelament, inicia la seva etapa com a mestra de cant al Conservatori Municipal de Barcelona. Més endavant, participa en cursos formatius a Santiago de Compostela, Rio de Janeiro, París o Brussel·les i fa de jurat en certàmens de música com el Concurs Internacional de Cant de Rio de Janeiro o el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Així mateix, va ser mestra de la reconeguda soprano Montserrat Caballé i no va deixar de relacionar-se amb altres artistes destacats del seu temps.
En els seus recitals, Badia tenia la capacitat d’expressar els matisos més subtils dels sentiments que s’escrivien en les cançons. Això va fer que músics contemporanis com Narcís Bonet o Alícia de Larrocha l’admiressin, elevant-la i enllaçant-la intrínsecament al fet musical en si mateix.
Badia va compondre diverses peces musicals: Cançó de bressol (dedicada a Mercè Bonet Agustí, 1952), Himne dels Eixerits (cor infantil del Foment Martinenc. Text de Carme Agustí Badia i de Josep M. Ainaud Lasarte), La Flor sola (dedicada al seu pare, 1914. Lletra d’Apel·les Mestres), L’Ofrena (dedicada a la seva mare, 1922. Lletra de R. F. Campamar), Somriu Amor (dedicada al seu espòs Ricard Agustí. Text de Nogueras Oller), T’estimo (dedicada al seu espòs Ricard Agustí), T’estimo tant (dedicada al seu espòs Ricard Agustí), Espurnes (exercicis de piano per a infants), Foxtrot i Petit Noël.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Informació sobre Conxita Badia al seu web oficialFons i col·lecció Conxita Badia de la Biblioteca Nacional de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
L'ofrena (1922), per a veu i piano.
