Josep Teixidor i Barceló va ser compositor, organista i teòric. Probablement descendent de la família de Domènec Teixidor (1685-1737), mestre de capella de la Catedral de Lleida, va rebre formació de músics espanyols i italians. Segons el fons de música del monestir de El Escorial, va ser deixeble del pare Antoni Soler (1729-1783) i és possible que també estudiés amb Francesco Corselli (1705-1778), mestre de la Capella Reial.
Va ser capellà titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid des del 1774 fins el 1778, quan va entrar a la Capella Reial com a vicemestre i vicerector del Col·legi de Nens Cantors. El 1788 va obtenir la plaça de quart organista de la Capella Reial, ascendint fins a segon organista el 1805. El 1810 es declara la supressió de l’antiga Capella Reial com a conseqüència de la invasió francesa i abandona la seva feina a Palau.
Tot i que va començar a compondre música religiosa el 1772, la seva producció és reduïda. No obstant això, cal destacar la seva labor com a teòric, historiador i pedagog, sent pioner en l’estudi de la història de la música hispànica. Són remarcables les seves publicacions Tratado fundamental de la música (1804) i Discurso universal de la música (1804).
En les seves composicions s’entreveu la influència de la música espanyola i europea. Teixidor introdueix a les seves obres les darreres tendències i gustos musicals europeus, com la integració de motius d’aire militar a la música de cambra o l’ús de l’estil cantabile. Així mateix, el 1794 va compondre la primera sonata en forma clàssica que es coneix d’un compositor català.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Joseph Teixidor – Treball final de Màster de Jordi Armengol
OBRES INTERPRETADES
Sonata en re major (1794), per a piano.
