Compositor, pianista, pedagog i musicòleg, Joaquín Nin Castellanos va néixer fruit del matrimoni entre l’escriptor i militar tarragoní Joaquim Nin i de la cubana Ángela Castellanos. Un any després del seu naixement, la família es traslladà a Barcelona, on més tard inicià els estudis de música. De ben petit, va destacar per la seva intel·ligència i aptitud per al piano, sent considerat un nen prodigi: amb 12 anys va debutar al Teatre Líric de Barcelona i, amb 14, va rebre el títol de professor de piano. El 1897, amb 18 anys, va ser nomenat subdirector de la Institució Catalana de Música, fet que el va aproximar al moviment nacionalista musical.
Un any més tard retorna a Cuba i exerceix com a intèrpret i professor. Allà, es relaciona amb l’ambient artístic de l’illa i coneix la seva futura muller, Rosa Culmell, soprano i pianista filla de l’ambaixador danès a L’Havana. El 1902, Nin i Culmell s’instal·len a París. Nin, llavors, rep classes de perfeccionament pianístic de Moszkowski i assisteix a la Schola Cantorum per estudiar cant gregorià, harmonia i contrapunt. Els estudis els compagina amb la seva activitat artística en gires de concerts per Europa i Amèrica.
Entre el 1908 i el 1910 s’instal·la a Brussel·les i Berlín, on publica el seu primer llibre titulat Pro Arte (Berlín, 1909). El 1910, és convidat a L’Havana per fundar un Conservatori Nacional i una Societat de Concerts. Encara que aquestes fites no prosperaren, fundà una Societat Filarmònica, impulsà la publicació d’un Butlletí Musical i també es dedicà a la interpretació i ensenyament de piano. Retornà a Europa, instal·lant-se a Brussel·les durant 3 anys i, el 1913, es traslladà de nou a París, on va treballar com a conferenciant, crític, intèrpret i professor de perfeccionament pianístic a la Schola Cantorum.
Quan inicia la Primera Guerra Mundial retorna a Cuba, on treballa com a professor al Conservatori Municipal de Música i escriu nombrosos estudis sobre música, entre els quals destaquen els assajos d’ètica i filosofia de l’art. Al llarg de la seva vida, també va dur a terme estudis relacionats amb la música folklòrica, recreant i harmonitzant nombroses cançons, i va treballar per recuperar obres inèdites de música antiga.
Joaquín Nin és considerat un dels intèrprets més rellevants de la música espanyola i va ser conegut, sobretot a França, com a “ambaixador de la música hispana”. Nin demostrava a les seves actuacions, segons crítics i deixebles, una tècnica pianística sòlida i expressivitat a les seves interpretacions que deixaven de banda el virtuosisme, considerant-lo innecessari i superficial.
Pel que fa a les seves composicions, Nin fou seguidor de l’estil de Granados i de Manuel de Falla quant a la forma i tècnica. L’estil de la seva poètica creativa s’inspira en la música impressionista francesa, adoptant igualment els postulats de la modernitat nacionalista espanyola de principis del s. XX. Destaquen les seves obres per a piano Danse ibérienne (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d’Espagne (1939). També té música de cambra, obres per a cant i piano i el ballet L’écharpe bleue (1937).
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Informació sobre Joaquín Nin Castellanos a l’article “Pedrell i els pianistes catalans a París” de Montserrat Bergadà
OBRES INTERPRETADES
El amor es com una niña; Jota tortosina; El vito (Veinte canciones españolas), per a veu i piano.
