#016

Jaume Pahissa
(Barcelona, 1880- Buenos Aires, 1969)





Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera. Viatjà a Brussel·les per ampliar els seus estudis musicals (1910-1911). Aviat, el jove Pahissa es submergí en el bullent moviment modernista barceloní. L’any 1906, amb tan sols vint-i-sis anys ja va dirigir un concert al Teatre Novetats amb un programa integrat exclusivament per obres seves i també s’estrenà la seva òpera “La presó de Lleida”. A partir d'aleshores la seva música va començar a plasmar les seves inquietuds per experimentar noves tècniques de composició. En front d'aquestes novetats hi va haver divisió d'opinions en el món musical. Lluny d’acovardir-se per la polèmica, Pahissa, un esperit lliure, independent i amb una personalitat forta i exigent, seguí fidelment el seu propi camí artístic. Posteriorment, la influència de les tendències de modernitat en el món musical internacional, van portar a Pahissa a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de la “dissonància pura”, el qual va aplicar a la seva obra “Suite intertonal” i a diverses obres simfòniques. El 1933 acceptà la càtedra de Cultura General i Estètica al Conservatori del Liceu i el 1934 fou nomenat professor de l'Escola Municipal de Música. Com a crític i teòric musical, col·laborà en revistes, com ara “Catalunya Nova”, “Revista de Catalunya”, “Pèl & Ploma”, “Revista Catalana”, “Mirador” o “La Publicitat”, entre altres. Durant la guerra civil, considerant que les seves idees polítiques a favor de la República eren ben conegudes, va aprofitar un contracte per actuar a Radio El Mundo de Buenos Aires per fugir amb tota la seva família de la guerra i així evitar la possibles represàlies. Aleshores amb cinquanta-set anys es va veure obligat a començar una nova etapa en un país molt llunyà de la seva terra. El que en principi semblava un viatge momentani es va convertir en un exili fins a la seva mort ocorreguda el 1969. Precedit per la fama de músic avantguardista, a l’Argentina es dedicà a la direcció de concerts i a la docència. Paral·lelament, va desenvolupar una intensa activitat literària; va escriure la biografia de Manuel de Falla i alguns llibres que contenen profundes reflexions sobre l’essència musical.

El catàleg de la seva obra comprèn obres simfòniques, òperes, il·lustracions musicals, teatre líric, música de cambra, obra per a piano i cançons. La seva producció ha estat qualificada de modernista per la majoria de crítics, llevat d’Eugeni d’Ors, que el considerà noucentista.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Web de Jaume Pahissa

Fons Jaume Pahissa de la Biblioteca de Catalunya


OBRES INTERPRETADES

L'adéu de la fades (de l'òpera Canigó), per a veu i piano

Cant de muntanya, per a piano

Un ventall, per a veu i piano

Cançó d'estudiant, per a veu i piano

La promesa, per a veu i piano

El record, per a veu i piano

La calesita, per a veu i piano

Canción de vendimia, per a veu i piano

Adagio ed andante, per a violí, violoncel i piano

Cançó en el mar, per a guitarra

Tres temas de Recuerdos, per a guitarra

  1- Preludio. Por el viejo camino

  2- Diálogo

  3- Danza lejana



SEGUEIX-NOS A