Nascut amb el nom de Francesc Xavier Estrada i Gamissans, va estudiar orgue, cant, violí i violoncel entre el 1926 i el 1932 a l’Escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1882-1969), Àngel Rodamilans (1874-1936) i Ildefons Civil (1889-1936). El 1933, ingressà com a monjo al monestir de Montserrat i va ser ordenat prevere l’any 1941, moment en què canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria. Es formà en les disciplines de teologia i filosofia a Montserrat, Alemanya i també a Roma.
L’any 1935 prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu, on estudià orgue amb el mestre Josep Muset, formació que es veié truncada amb l’inici de la Guerra Civil. Més tard, estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà (1877-1947) i Cristòfor Taltabull (1888-1964), i a París fou estudiant d’orgue amb André Marchal (1894-1980) i de fuga amb Charles Koechlin (1867-1950). Des de llavors, va ser professor i organista de l’Escolania de Montserrat i, des del 1968, director del Cor de Monjos del monestir fins a la seva mort.
Destacà en el camp de la musicologia, especialment pels seus estudis sobre el Llibre Vermell de Montserrat i del compositor Joan Cererols (1618-1680). Va ser cofundador, el 1974, de la Societat Catalana de Musicologia i el seu president des del 1979 fins al 1991.
Va compondre diverses obres religioses, música per a cor, orgue i per a altres instruments, i va fer enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. Estrada fou un dels pioners de la música dodecafònica a la península ibèrica, però només una petita part ha estat editada. En les darreres obres del compositor es reflecteix la voluntat de compondre noves melodies per a la litúrgia en llengua viva. A més de la seva vessant compositiva, com a intèrpret d’orgue realitzà concerts a Barcelona, Girona, Saragossa i Madrid.
OBRES INTERPRETADES
Ara, senyor (del Càntic de Simeó), per a cor mixt.
