L'arpista i compositora Esmeralda Cervantes, nom artístic de Clotilde Cerdà, va ser una de les artistes catalanes més reconegudes arreu del món, essent admirada des de molt jove com a gran intèrpret d’arpa per personalitats destacades com l'escriptor Victor Hugo, Richard Wagner, Franz Liszt o la Reina Isabel II.
Filla il·legítima de l’urbanista Ildefons Cerdà i Clotilde Bosch, pintora i dama d’honor d’Isabel II, de ben petita va destacar com a prodigi de l’arpa. El 1864, Cerdà es va assabentar que Clotilde era fruit d’una relació extramatrimonial de Bosch i va trencar la relació abandonant mare i filla, que es traslladaren a Madrid. Més endavant viatgen a Roma i a París, on Clotilde es forma amb el mestre Godefroid. Amb només 12 anys, comença a tocar a l’Orquestra Richard Strauss de Viena. En aquell moment, Isabel II i Víctor Hugo la van batejar amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes: Hugo li va prestar el nom de l’heroïna de Notre-Dame de París, mentre que Isabel II li va afegir el cognom més il·lustre de la literatura castellana.
Amb 14 anys va ser nomenada professora honorària d’arpa al Conservatori del Liceu. Deu anys més tard, el 1885, juntament amb altres dones com la novel·lista Antònia Opisso o Dolors Aleu -la primera doctora en medicina d’Espanya-, funda l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona, amb seu a La Rambla de Barcelona, amb l’objectiu de professionalitzar a la dona més enllà dels estudis oficials de l’època. El 1887, l’acadèmia es veu obligada a tancar pels deutes i la manca de recolzament institucional.
Cerdà va recórrer Europa i el continent americà amb el seu instrument en diverses gires. Paral·lelament, va dirigir revistes com L’Étoile Polaire a París o El Ángel del hogar a Madrid, va escriure el llibre Historia del arpa i l’opuscle Adress on the Education and Literature of the Women of Turkey, i va donar suport a associacions pacifistes i de protecció a la infància.
Després de casar-se amb l’industrial alemany Oscar Grossman, Cerdà va abandonar els escenaris per dedicar-se a l’ensenyament. Va ser professora d’arpa i piano a Turquia, Brasil, Cuba i Mèxic. El 1918 es trasllada a Santa Cruz de Tenerife, on hi va passar els seus últims anys de vida.
Cerdà va ser una de les primeres feministes i antiesclavistes catalanes de la segona meitat del segle XIX i, al costat de noms com Dolors Monserdà o Carme Karr, va reivindicar amb fermesa uns drets jurídics i socials més justos per millorar la condició femenina en una societat categòricament patriarcal.
La cançó Salutació angelical és l’única obra que actualment es conserva d'Esmeralda Cervantes.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Obres de Clotilde Cerdà al catàleg de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Salutació angelical op. 12, per a soprano i piano.
