#074

Montserrat Campmany
(Barcelona, 1901- Buenos Aires, 1995)





Montserrat Campmany va néixer a Barcelona. El 1909 la família va decidir traslladar-se a l'Argentina. Allà estudià piano a l'Escola Argentina de Música amb Julián Aguirre i composició amb Constantino Gaito. Al mateix temps va fer la carrera de violoncel amb Alberto Schiuma i la de cant amb Guido Capocci.

Va tornar a Barcelona el 1928 per estudiar la rítmica dalcroziana amb Joan Llongueras, música de cambra amb Joan Massià i anàlisi musical amb Blanca Selva. Posteriorment fou nomenada professora a l'Escola Blanquerna, a l'Escola de Música i a l'Escola del Mar. El 1928 prengué contacta amb Pau Casals i aquest donà a conèixer diverses obres simfòniques seves com “Dansa índia” i “Visió simfònica”. El 1940 retornà a l'Argentina definitivament i es va integrar en el grup de recerca de Carles Vega.

Llevat d'excepcions, les seves composicions es desenvolupen en tres estadis: la primer etapa és l'anomenada "nacionalista" (Poemes de Cuyo). Després, cap el 1950, va canviar l'estil, per la influència dodecafònica de Juan Carlos Paz (el Quartet de saxòfons n'és un excel·lent exemple). I la tercera etapa és la de la gran tasca didàctica que efectuà, dedicada a la pedagogia musical per a nens, amb rítmica dalcroziana, que inclou cançons, obres didàctiques i teatre musical infantil.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Fons Montserrat Campmany de la Biblioteca de Catalunya


SEGUEIX-NOS A