#114

Miquel Querol
(Ulldecona, 1912- Vinaròs, 2002)





Inicià els seus estudis a l'Escola Municipal d'Ulldecona amb el mestre Vilar. Als dotze anys entrà d’intern al seminari de Sant Josep de la ciutat de Tortosa, on rebé formació musical de mossèn Pedret. El 1926 ingressà a l'Escolania de Montserrat on estudià contrapunt i composició amb Ildefons Pinell. El 1936 es traslladà a Barcelona i estudià amb Joan Lamote de Grignon. A partir de 1943 cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa i posteriorment obtingué el grau de doctor a la Universitat de Madrid.

El 1946 fou nomenat col·laborador i secretari de l'Instituto Español de Musicología que en aquells moments dirigia Higini Anglès. A l'Institut exercí diversos càrrecs, fins al de director, de 1969 a 1982. Va ser el principal col·laborador del Diccionario de la Música Labor (1954), també exercí com a professor d'història de la música a la Universitat de Barcelona, de 1957 a 1970, i de musicologia i història de la música al Conservatori del Liceu. Des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia, i representà l’Estat en tots els congressos internacionals de musicologia. Fou l’iniciador de l’estudi del Barroc hispànic i català. S’interessà principalment per la relació entre el text i la música, i preparà edicions de repertoris de música dels segles XVI i XVII.

Com a compositor va escriure un gran nombre de composicions de música vocal i instrumental, en què destaca el Cant Espiritual, poema a quatre veus amb text de Joan Maragall. Rebé nombroses distincions de caràcter nacional i estranger.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Fons Miquel Querol a la Biblioteca de Catalunya


SEGUEIX-NOS A