Miquel Llobet va començar a estudiar dibuix i pintura amb l'artista Torres Casana. Encara que sempre va mantenir una gran afició pel dibuix, arribant fins i tot a exposar algunes obres, aviat va dirigir els seus esforços cap a la guitarra. Va rebre les primeres lliçons de Magí Alegre. Als setze anys es va matricular al Conservatori Municipal de Barcelona, malgrat aquest fet Llobet pot considerar-se, abans que res, autodidacta. Al conservatori va estudiar durant un temps amb el gran guitarrista Francesc Tàrrega.
El 1899 ja va tocar per la Societat Filharmònica de Málaga i també a l'Exposició de París. Va acabar els seus estudis al conservatori el 1901 i el 1903 va efectuar una gira en què va arribar a tocar per la família reial a Madrid. El 1904 es traslladà a París on gràcies al suport de músics com Ricard Viñes va adquirir fama de seguida. A la ciutat era molt sol·licitat per tocar en vetllades privades i alhora donava classes de guitarra. Durant aquells anys va donar molts concerts per Europa i, fins i tot, va tocar a Anglaterra. Durant aquells anys va conèixer a Paul Dukas, Maurice Ravel, Claude Debussy i Isaac Albéniz, i va establir una amistat duradora amb Manuel de Falla, amb el qual va compartir diversos programes en sales parisenques.
El 1910 va realitzar la primera de les seves nombroses gires per Argentina. El 1912 va ampliar la gira a altres països sud-americans i arribà als Estats Units. Durant la primera guerra mundial va decidir emprendre diverses gires per Amèrica i visità de nou Estats Units en dues ocasions, 1916 i 1917. L'escassa activitat concertística a Europa a causa de la guerra va fer que passés grans temporades a Espanya, on el 1915 va conèixer a Andrés Segovia.
Durant la dècada de 1920 va formar un duo amb una de les seves alumnes predilectes, María Luisa Anido i diversos compositors li van dedicar obres: Manuel de Falla, López-Chavarri, Barberà, Lamote de Grignon o Broqua. El 1925 va fer diverses gravacions elèctriques, algunes d'elles a duo amb Maria Luisa Anido el 1930. El 1934 va emprendre la seva última gira llarga per Europa. Cap a 1936, al començament de la guerra civil espanyola, problemes de salut el van obligar a reduir notablement les seves activitats.
Miguel Llobet va ser el primer i un dels més grans virtuosos guitarristes del segle i potser el primer d'una escola moderna d'interpretació en l'instrument. Va augmentar el repertori guitarrístic, a través de les transcripcions que va dur a terme d'obres d'Albéniz, Granados, Falla i de peces vuitcentistes d'espanyols i estrangers. Emili Pujol digué de les obres per a guitarra de Llobet que són les peces de guitarra més avançades compostes entre finals del s. XIX i començament del s. XX i en elles es nota el coneixement que el músic tenia de la pràctica harmònica tardoromàntica.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Miquel Llobet del Museu de la MúsicaCertamen Llobet Col·lecció de guitarres de Miquel Llobet al Museu de la Música
OBRES INTERPRETADES
Preludis núm. 1, 2 i 3, per a guitarra
El testament d'Amèlia, per a guitarra
Cançó del lladre, per a guitarra
El noi de la mare, per a guitarra
La nit de Nadal, per a guitarra
Romanza, per a guitarra
