De ben jove, la seva família es traslladà a viure a Barcelona on estudià amb Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon. Es perfeccionà amb Enric Granados, i exercí com a pianista fins el 1913, any en què es casà amb el compositor Frederic Alfonso. Exercí durant més de cinquanta anys com a professora a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.
Com a compositora deixà una important col·lecció de peces per a piano, violí, orquestra i veu, que estrenaren els orfeons Català i Gracienc. El 1934 la Fundació Patxot li concedí un premi ex aequo amb Xavier Montsalvatge per “Quatre estudis” per a piano sobre melodies menorquines.
