#085

Josep Cercós
(Barcelona, 1925- Barcelona, 1989)





El pare i l’avi matern, clarinetistes, l’iniciaren en la música. Als set anys començà a estudiar piano i als disset en féu el primer concert. Estudià harmonia amb Ricard Lamote de Grignon i Ernest Cervera i contrapunt amb Cristòfor Taltabull, alhora que seguia els cursos de Filosofia i Lletres. Assistí als cursets que Hermann Scherchen feia a casa seva, on prenqué contacte amb Luigi Nono, Iannis Xenakis i altres compositors de l’època. Després d’una breu estada a París i Ginebra, s’instal·là a Barcelona. Fou membre del “Cercle Manuel de Falla”.

Treballà molts anys a l’editorial Espasa-Calpe en la redacció de biografies i resums musicals, alguns d’ells tot un tractat. Acompanyà al piano moltes classes de ballet, un dels recitals de Joan Tena, la major part dels de Marina Noreg, i pràcticament tots els de la seva muller, Carme Calvet, ballarina, professora de ballet i coreògrafa.

Com a compositor, el seu llenguatge musical té unes característiques pròpies: hi conviuen un gran respecte per la tradició i una concepció molt personal de la modernitat. Les fonts del seu estil es troben en el romanticisme alemany i en compositors peculiars com ara Scriabin. Des de molt aviat, sentí la necessitat de trobar una tècnica compositiva pròpia, tant en harmonia com en contrapunt, i això el dugué a investigar. La seva primera etapa és d’un romanticisme de sonoritat singular, per l’ús d’una harmonia encara no sistematizada. A finasl dels anys 50, havent contactat amb l’avantguarda europea, començà a fonamentar els seus principis teòrics i aplicà el serialisme a les composicions. A partir dels 80, féu una síntesi de les dues etapes anteriors: tornà al seu romanticisme, que ara se sustentava en un sistema teòric ja desenvolupat.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Fons Josep Cercós a la Biblioteca de Catalunya

Partitures a Clivis

Partitures a Tritó


SEGUEIX-NOS A