Joan Llongueras i Badia nasqué a Barcelona el 6 de juny de 1880. Era fill de Marià Llongueras i Trullàs, dependent de comerç nascut a Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Pedrisa, de Barcelona.
Joan Llongueras va fer els estudis musicals a Barcelona sota el mestratge de Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Posteriorment va fer un viatge d’estudis per diferents països d’Europa i es diplomà a l’Institut Jacques Dalcroze de Ginebra l’any 1911.
L’any següent, a Barcelona, aplicà els ensenyaments apresos a Ginebra i fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, integrat inicialment a l’Orfeó Català, esdevenint el màxim impulsor a Catalunya del mètode Dalcroze. La tasca de Llongueras a l’Institut, actualment Escola de Música Joan Llongueras, es veié reflectida en les “Festes de la Rítmica i Cançons i Jocs d’Infants” que es van fer anualment al Palau de la Música Catalana entre 1912 i 1949.
Però la tasca pedagògica i musical de Joan Llongueras fou molt més àmplia. Entre les seves múltiples ocupacions el trobem com a fundador i director des del 1901 fins al 1918 de l’Escola Coral de Terrassa, ciutat on també ocupà el càrrec de director de l’Escola Municipal de Música. També va ser el director de música de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. També va ser fundador, juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí de l’Escola Vallparadís de Terrassa.
Joan Llongueras va ser també un notable crític musical i escriptor. Principalment va col·laborar amb la Revista Musical Catalana, promoguda per l’Orfeó Català, i el diari La Veu de Catalunya. Moltes de les seves crítiques les signava amb el pseudònim Chiron. Va participar també en els Jocs Florals de Barcelona, essent premiat en diverses ocasions, i proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1934.
En l’àmbit musical, les seves composicions van adreçades sobretot als infants. En va escriure més de 100, publicades en diversos reculls per l’Editorial Boileau i la Unión Musical Española, destinades principalment als alumnes que van passar pel seu institut. És autor també d’obres per a piano o corals, així com de tractats teòrics sobre l’ensenyament de la música i del ritme.
Joan Llongueras i Badia va estar casat amb Montserrat Galí i Fabra, amb qui tingué set fills. Morí a Barcelona el 13 d’octubre de 1953. El seu fons personal fou llegat pel seu fill, l’arquitecte Bartomeu Llongueras i Galí, al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya i actualment es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Joan Llongueres
OBRES INTERPRETADES
L'artista malaurat, per a veu i piano
