Inicià la seva formació musical amb el seu pare, el compositor i poeta Miquel Civil i Bogunyà. El 1903 entrà a l'Escolania de Montserrat, on fou alumne del Pare Guzmán. Entre 1908 i 1913 completà els seus estudis en harmonia, contrapunt, piano i cant gregorià a Étampes, Pithiviers i a la Schola Cantorum de París.
A Figueres, on es casà el 1917, es va relacionar amb músics com l'organista mossèn Isidre Lleys, els germans Ricard i Lluís Pichot, el pianista Enric Costa i compositors de sardanes, entre ells Antoni Juncà, que li feu de mestre d’aquest gènere musical. Formà part d’agrupacions cambrístiques i musicals i hi exercí la tasca docent.
El 1924 es traslladà a Girona, on restà fins a la seva mort, tret del parèntesi de la guerra civil, que s’exilià a França. El 1925 entrà interinament d’organista a la catedral i el 1954 passà a ser-ne titular. Obrí una escola privada de música i dedicà molt temps a la docència. El 1936 inicià l’Escola Municipal de Música, més tard Conservatori de Música Isaac Albéniz, que fundà i dirigí des del 1942 fins a la jubilació el 1965.
A més d’organista, destacà com a pianista en diferents formacions cambrístiques i d’acompanyant de cinema mut. Com a compositor, conreà tant el repertori vocal de música litúrgica, religiosa i civil, com l'instrumental per a piano, orgue, cambra i orquestra. Per a piano sol té moltes peces inspirades en la música popular catalana, amb influències de l'impressionisme francès. Com a musicòleg, es centrà en la recuperació de dades i documentació sobre compositors de les comarques gironines.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Música de Francesc Civil a FICTAPartitures de Francesc Civil a l’Editorial BoileauSardanes de Francesc Civil a Músics per la Cobla
OBRES INTERPRETADES
Rosa de sol o Tàlem (Cant XIII), per a veu i piano
Desfici, per a veu i piano
Estival, per a veu i piano
Jugant, per a veu i piano
