#080

Francesc Casanovas
(Barcelona, 1899- Múrcia, 1986)





Va cursar els primers estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona i a l’Escola Municipal. Va estudiar harmonia i composició amb Joan Lamote de Grignon i Enric Morera, i es va especialitzar en l'estudi de la flauta amb el professor Vila. Als quinze anys va debutar al Gran Teatre del Liceu al costat del violinista Eduard Toldrà i la clavecinista Wanda Landowska, amb el Concert de Brandenburg núm. 5, de Johann Sebastian Bach. El 1918 va debutar amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu al Palau de la Música. El 1919 va ingressar com a solista a l'Orquestra Pau Casals, després de ser escoltat personalment pel mateix violoncel·lista. Amb aquesta orquestra, Casanovas va actuar, entre altres llocs, al Teatre dels Camps Elisis de París.

El 1925 va ser requerit per Eduard Granados Gal, fill del cèlebre compositor Enric Granados, per a interpretar amb el clarinet el famós solo de l'inici de la Rhapsody in Blue de George Gershwin; va ser la primera interpretació d'aquesta obra a Espanya. Cap el 1930 arribà a la Índia per primera vegada, per fer una gira de concerts amb la seva orquestra de jazz. Poc després serà nomenat director del Conservatori de Música de Calcuta. La seva llarga etapa a la Índia duraria vint-i-set anys. Allà va fer amistat amb la mare Teresa de Calcuta, amb la família Mountbatten (últim virrei anglès de l'Índia), amb Pandit Nehru (primer ministre indi) i amb Mohandas Gandhi. Però, potser, amb qui va mantenir una amistat més estreta va ser amb Mehli Mehta (pare del director d'orquestra Zubin Mehta, de qui va ser professor de música), qui havia fundat l'Orquestra Simfònica de Bombai, de la qual n’era el seu director i concertino. La fructífera col·laboració musical amb Mehli Mehta va culminar el 1952 amb la gira de concerts que va oferir el violinista Yehudi Menuhin pel país amb les orquestres de Bombai i Calcuta dirigides pel mateix Casanovas. També va col·laborar a la Índia amb el premi Nobel de Literatura Rabindranath Tagore amb qui va crear l’Himne de la Índia. El 1948 va obtenir el Primer Premi i Botó d'Or de saxòfon (instrument que havia après de forma autodidacta a París) en el Concurs Internacional d'Interpretació organitzat per la casa Columbia de Nova York per la seva obra Guajiras per a saxòfon y piano. Arribà a ser director de l'Orquestra Simfònica de Jazz de Nova York.

Casanovas va deixar la Índia definitivament el 1956, i va anar a viure a Gran Bretanya. El 1959 va tornar a Barcelona, on va ser invitat a dirigir les millors orquestres de la ciutat. Entre 1959 i 1967 visqué a Amposta on dirigí la banda de música i la Societat Musical La Lira Ampostina. De 1967 a 1969, fou director de la banda de música i de l'acadèmia de la Unió Musical de Llíria. El 5 de desembre de 1969, l'entitat li imposà la seva insígnia d'or “per la seva extraordinària labor”. El 1970 va arribar a Torrevieja on es va fer càrrec del lloc de director de la Unión Musical Torrevejense i de la seva acadèmia musical. Durant més de dotze anys va formar a una generació de músics, molts dels quals ocupen actualment llocs destacats en el panorama musical nacional.

El catàleg de les obres de Francesc Casanovas inclou una Simfonia, diversos poemes simfònics, un concert per a flauta i orquestra que es troba perdut, obres per a quintet de vent, una obra per a guitarra dedicada a Narciso Yepes, diverses peces per a saxòfon i piano, i divereses obres per a banda.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Entrevista realitzada per Emilio Sánchez Campillo el 1970


SEGUEIX-NOS A