#112

Cristòfor Taltabull
(Barcelona, 1888- Barcelona, 1964)





Com a pedagog i compositor fou na de les personalitats musicals més importants del seu temps. Va obrir les portes a l'exercici de la composició a destacats noms de la música catalana. Més reconegut com a pedagog que no com a creador musical, aquest reconeixement ha deixat en l'oblit obres com Les set paraules de Crist a la creu (1943) basades en un text de Fèlix Castellà i que s'erigeix com una de les grans obres del catàleg d'un compositor que va ser clau en la reconstrucció de la vida musical a Catalunya després de la Guerra Civil espanyola.

Deixeble de piano de Claudi Martínez i Imbert i  d’Enric Granados i de composició de Felip Pedrell, l'any 1907 estrenà les seves primeres composicions a Barcelona i després va marxar a Munic per assistir a classes d'anàlisi, estètica i teoria musical amb els professors Wiedermeyer i Klose. També estudià a Leipzig amb Max Reger, compositor que l'influí i que sempre va venerar.

El 1940, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, tornà a Barcelona on es va quedar a viure definitivament. En temps de la postguerra espanyola, només va poder dedicar-se a la pedagogia musical, que exercí impartint classes al seu domicili, i li atorgà un prestigi i reconeixement que l'han convertit en una figura entranyable en el món musical.

Un conjunt d'alumnes dotats trobaren en Taltabull el mestre que no havien trobat en els centres oficials, que els obrí els ulls i els va formar tant com va saber. Alguns d'aquests deixebles han esdevingut, anys després, alguns dels principals protagonistes de la vida musical catalana de la segona meitat del segle XX; entre els seus deixebles es troben els compositors Xavier Benguerel, Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Soler, Salvador Moreno Manzano, Josep Casanovas i Puig, Josep Llobet i Terricabres.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Programa de Catalunya Música dedicat a Cristòfor Taltabull


SEGUEIX-NOS A