#112

Artur Menéndez Aleyxandre
(Barcelona, 1899- 1984)





Artur Menéndez Aleixandre, degà de la crítica musical barcelonina, fou un home d’una vasta formació musical tant des del punt de vista tècnic com en l’àmbit de la història i l’estètica d’aquesta disciplina. Es formà musicalment amb el seu pare i rebé lliçons d’Enric Morera i Antoni Nicolau. Com a periodista musical de diversos mitjans de comunicació com “La Prensa”, “Barcelona teatral”, “La Vanguardia”, “Radio Miramar”, “Radio Barcelona”, “El Noticiero Universal” o “Ritmo”, entre molts d’altres, va donar constant i puntual noticia dels esdeveniments musicals que a diari es produïen a Barcelona en el transcurs de mes de mig segle. Segons el musicòleg i compositor Manuel Valls “les seves opinions, d’una honestedat de criteri indeclinable, van reflectir els més diversos moviments espirituals experimentats per la música al llarg de l’esmentat període”. A més va col·laborar en iniciatives editorials com el “Diccionario enciclopédico de la música”, publicat per A. Albert Torrellas, l'”Enciclopedia universal Sopena” i el “New Grove Dictionary of Music and Musicians”. Especialitzat en la filosofia de la música, iva impartir nombroses conferències sobre temes musicals, i mantingué una opinió molt crítica amb una part de la creació musical d’avantguarda. Al llarg de la seva vida va crear un arxiu de dades del fet musical a Barcelona completíssim i posat al dia.

Durant anys fou el secretari personal del violinista i compositor Joan Manén, del qual va escriure diversos articles sobre la seva persona.

 Paral·lelament a la seva activitat de crític i conferenciant va dedicar-se a la composició. La seva faceta de compositor fou sempre molt desconeguda. Jesús García-Pérez, amic del compositor, deia que Menéndez Aleixandre era un home molt realista i a l’hora pessimista i molt exigent, que el feia lamentar-se sovint de la manca d’inspiració per a poder plasmar tot el que li dictaven les pròpies idees. Malgrat tot va compondre més de tres-centes obres, la majoria de les quals son cançons, però també peces per a piano, cançons amb acompanyament orquestral i harmonitzacions i orquestracions d’altres compositors. També durant la seva joventut va escriure música lleugera com ballables i dues sarsueles que no foren estrenades: “La gente del barrio” i “La gente castiza”.

La varietat estilística del gran nombre de cançons que va escriure es deu a una intenció per part de l’autor de trobar el llenguatge més adient i més fidel a l’essència de cada un dels poema musicats. Les seves cançons les classificà l’autor en grups segons la llengua, el gènere o l’autor: cançons en català (amb poesies de Mª Emilia Furnó, Ventura Gassol, Apel·les Mestres, Ignasi Iglesias, Josep Carner etc.), harmonitzacions de cançons populars, cançons en castellà, cançons infantils, cançons sobres poemes xinesos, cançons sobre poemes de Rabindranath Tagore i cançons sobre poemes de Ruben Dario (amb quatre cicles titulats “Sonatina”, “El clavicordio de la abuela”, “Era un aire suave” i “Marcha triumfal”).

Tal com va escriure el seu amic Jesús García-Pérez el 1984, Artur Menéndez Aleixandre “fou una de les personalitats musicals més riques i dignes de la música a Catalunya durant el segle XX”. Degut a la seva característica i exagerada modèstia va defugir les demostracions en públic de la seva faceta de compositor. Tot i això en els darrers anys de la seva vida Menéndez Aleixandre, amb la seva característica meticulositat i pulcritud, va revisar i ordenar tota la seva obra, com si estigués preparant el seu llegat musical per a les generacions futures.

Els fons d’Artur Menéndez Aleyxandre fou donat a la Biblioteca de Catalunya el 2019. Una altra part important del seu fons està salvaguardat pel musicòleg Xosé Aviñoa.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Fons d’Artur Menéndez Aleyxandre a la Biblioteca de Catalunya


SEGUEIX-NOS A