#084

Antoni Soler
(Olot, 1729- El Escorial, 1783)





Rebé les primeres lliçons musicals del pare, músic de banda de regiment militar. Als sis anys entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué de mestre el pare Benet Esteve i d’organista el pare Benet Valls. Hi aprengué solfeig i orgue i, posteriorment, composició. En sortí poc abans de fer els disset anys. El 1746 guanyà la plaça de mestre de capella a la seu de Lleida, i sembla que també n’exercí a la catedral de la Seu d’Urgell.

El 1752 es traslladà al monestir d’El Escorial, on professà com a monjo jerònim i, pels volts del 1757, en fou nomenat mestre de capella. Gràcies als contactes amb la cort, hi completà la formació amb Domenico Scarlatti i José de Nebra i fou nomenat professor de música dels Infants Antoni i Gabriel, fills de Carles III.

Escrigué gran quantitat d'obres, tant religioses com profanes. És un dels compositors europeus més importants de la segona meitat del segle xviii, i la seva obra s’ha difós arreu del món a partir de 1930. La producció musical s'enquadra en l'època de transició del Barroc al Classicisme, en l'anomenat estil galant, i hi predominen clarament les obres per a teclat. A més d’intèrpret d’orgue, s’interessà per la seva construcció.

La seva activitat creadora es pot dividir en sis apartats: música vocal en llatí; música vocal en castellà; música teatral; música de tecla en què, apartant-se del llenguatge italià i amb elements del folklore peninsular, en crea un de propi amb estil galant i clàssic i contrapuntístic; música de cambra; i un estudi teòric, un tractat d’harmonia de dues parts.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Manuscrits a la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial

Manuscrits d’Antoni Soler al Real Conservatorio de Madrid

Manuscrits d’Antoni Soler a la Biblioteca de Catalunya

Partitures d’Antoni Soler a IMSLP


SEGUEIX-NOS A