#103

Alícia de Larrocha
(Barcelona, 1923- Barcelona, 2009)





Començà els seus estudis musicals a l'edat de tres anys. Oferí el primer concert públic com a pianista als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial amb l'Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Granados que posteriorment fou anomenada Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot i altres grans pianistes de l'època.

El seu debut amb orquestra va tenir lloc l'any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i va acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia. Fou a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d'Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional.En els anys 60, la seva carrera s'accelera i arriba a fer 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d'orquestra o de cantants. Casada amb el també pianista Joan Torra, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i el Carnegie Hall de Nova York.

La faceta compositiva d'Alicia de Larrocha en vida de la pianista fou molt desconeguda. Es feia difícil imaginar, donada la seva intensa carrera com a intèrpret internacional, que en algun moment de la seva vida hagués pogut dedicar-se a la composició. Tot i així, Larrocha, com a músic de gran talent, va destinar durant els seus primers anys el seu interès cap a altres aspectes de la música. El catàleg d'obres d'Alicia de Larrocha inclou gairebé una cinquantena d'obres. Des de molt jove, quan només tenia set anys, la pianista va compondre alguna petita peça bastant estimable malgrat la seva precocitat. Va ser a partir de l'adolescència quan la seva producció va ser més prolífica. La jove estudiant va aprendre de la mà de Domènec Mas i Serracant, i del mateix Marshall, un estil d'escriptura que li va permetre recrear el llenguatge dels seus autors preferits. Moltes de les peces recorden les composicions de Schumann, les invencions de Bach o les sonates de Scarlatti... Com a testimoni de tot aquest aprenentatge, han quedat aquestes obres de joventut (com deia ella “pecados de juventud”) que inclou música per a piano, cançons i algunes obres per a violí i violoncel amb piano. Tot i la joventut amb la qual van ser escrites, les obres delaten l'estret coneixement de l'instrument que va fer d'ella una pianista de fama mundial.



VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Web d´Alícia de Larrocha

Fons Alícia de Larrocha

Integral de les seves obres a l´Editorial Boileau


SEGUEIX-NOS A