Joan Manén

Compositor polièdric

Per Daniel Blanch

Presentem ara una sèrie d'aspectes característics que defineixen la diversitat i eclecticisme de l'obra de Joan Manén. Tots ells defineixen el caràcter i la personalitat d'un compositor que va estar sempre obert a rebre les més diverses influències per mirar de canalitzar la seva creativitat i inspiració. Malgrat sembli impossible, tots aquest aspectes conviuen de forma natural en el catàleg de la seva obra i la fusió d'aquests trets conformen la naturalesa intrínseca d'aquesta.

ARRELS CATALANES 

C07-optEn nombroses obres com és el cas de Nova Catalònia Op. A-17 o dels tres Capricis per a violí i orquestra Op A-14, A-15 i A-33. Manén pren com a punt de partida elements temàtics extrets de melodies populars catalanes. A partir d'aquest material i a través d'una orquestració intel·ligent aconsegueix crear obres brillants de gran força expressiva, evocadores d'un veritable sentiment català. En són també un exemple extraordinari d'aquest aspecte els seus magnífics Cinc Cors catalans a capel.la i els 3 Cors catalans amb orquestra de cambra Op. A-11 en els que demostra un domini absolut del desenvolupament polifònic i aconsegueix obres autònomes i originals que van molt més enllà de la simple harmonització de temes populars. Altres exemples els tenim en el 2on moviment- Sardana- del Concerto da Cámera per a violí i orquestra Op A-24, en el 3er moviment - Scherzo: Finale -del Concert per a oboè i orquestra Op. A-39 , en el conjunt de les seves sardanes i en la darrera obra del seu catàleg Rapsòdia catalana per a piano i orquestra Op. A-50

ARRELS IBÈRIQUES

Per aconseguir desenvolupar la seva creativitat i el seu caràcter expansiu, Manén extreu de forma molt intel·ligent el més valuós i profund del caràcter espanyol. Defuig quasi sempre, exceptuant algunes obres, de la cita literal i aconsegueix  universalitzar en certs aspectes la música espanyola defugint dels tòpics i utilitzant la varietat de colors i ritmes que les arrels de la música espanyola li ofereixen. Per a ell la música espanyola ha de defugir el localisme i ha d'arribar a assolir una unitat d'inspiració simbòlica utilitzant els mitjans de la gran tradició compositiva europea.  Entre les obres que ens poden exemplificar aquesta visió de la música espanyola tenim l'òpera Soledad, “Concierto Español” per a violí i orquestra Op. A-7, Elogio del Fandango Op. A-43, la Petita suite espanyola per a violí i piano Op. A-3, el ballet Rosario la Tirana Op. A-27 o la “Sinfonia Ibérica” nº2 Op. A-47. I seguint la influència de Sarasate tenim les tres Danses espanyoles Op. A-25 i A-36  i les Cinc Melodies espanyoles ambdues per a violí i piano

POSTROMANTICISME GERMÀNIC

Trobem obres en què l'element temàtic ve donat per la inspiració original del compositor. És en aquests moments quan les seves obres possiblement tenen una major afinitat amb el llenguatge poemàtic de Richard Strauss. L'ús de modulacions atrevides molt personals sempre al servei d'un argument emocional intern molt coherent, l'ajuden a desenvolupar la seva pròpia naturalesa eminentment romàntica. És així com aconsegueix els moments de major descriptivisme i emotivitat.  A través de la seva personal tècnica compositiva fruit d'un autoaprenentatge instintiu de les regles harmòniques, i una incessant creativitat li permeten consolidar-se com a un compositor comunicatiu i sensible. En aquest apartat, trobem obres com Juventus Op. A-5, Suite per a violí, piano i orquestra Op. A-1, les òperes  “Heros”, Neró i Acté i Don Juan, el Concert Simfònic per a piano i orquestra Op. A-13, la Balada per a violí i piano Op. A-20, el Quartet de corda Op. A-16 o les Romances mística i amorosa Op. A-46 i A-48, ambdues per a violí i orquestra.

LA MÚSICA FRANCESA: LIRISME I REFINAMENT

Joan Manén és eminentment un compositor líric donat que per a ell la línia melòdica té un paper preponderant. En diverses obres embolcalla la melodia amb un acompanyament que ens fa sentir el refinament harmònic de la música francesa. La influència d'aquesta música es fa especialment evident a l'hora de crear atmosferes que acompanyen melodies de gran sensualitat com succeeix a les Cançons franceses Op. A-9, als dos cicles de Cançons alemanyes Op A-4 i A-10 o a diversos fragments de les òperes Neró i Acté Op A- 21 i Don Juan op. A- 35

MÚSICA AL SERVEI D'UN VIRTUÓS

C08-optCom tot violinista virtuós Joan Manén tenia la necessitat d'explorar les possibilitat tècniques del violí i no es va acontentar en interpretar les obres més difícils de Paganini o Sarasate. Ell va escriure una serie d'obres de gran virtuosisme per poder executar-les en públic i demostrar les seva capacitat per dominar qualsevol dificultat tècnica. L'obra principal que hem de destacar en primer lloc en aquest apartat és les “Variacions sobre un tema de Tartini” per a violí i orquestra, una obra que segons ell deia, reunia totes les més gran dificultats tècniques. També sobresurten la Cançó i Estudi per a violí i orquestra de corda Op. A-8, els seus tres Capricis per a violí i orquestra o el Concerto da cámera entre d'altres.

L'ATONALITAT SEGONS MANÉN

Joan Manén va qualificar algunes de les seves obres com a àtones; sense cap tonalitat específica. Aquesta qualificació d'àton difereix de la que en un moment donat Schonberg va qualificar d'atonalitat lliure. En el cas de les seves obres ens trobem amb una major llibertat en l'ús de la  modulació i de la dissonància però sempre partint de la tonalitat que quasi mai abandona. Les obres  que Manén va considerar àtones són el Quintet amb piano “Lui et elle” Op. A-18  i el Concert Ibèric per a violí i orquestra nº3 op. A-37

TRANSCRIPTOR 

A demés de les seves obres originals, com a intèrpret i compositor postromàntic Manén va realitzar nombroses transcripcions i adaptacions d'obres clàssiques. Figuren en el seu catàleg: transcripcions de sonates barroques de Tartini, Nardini i Porpora; diverses miniatures d'obres o moviments de Bach, Gluck, Martini, Daquin o Paradies; transcripcions de compositors romàntics com Schumann i Chopin. 

Punt i a part mereixen les nombroses transcripcions d'obres de Paganini:“Le Streghe”, “I palpiti”, Variacions sobre la corda sol sobre l'òpera Moises de Rossini, Concert nº2 en si menor o Caprice nº9.  En totes les transcripcions que va realitzar de les obres de Paganini, Manén enriqueix harmònicament la part de piano donant un toc modern i personal. Les obres de Paganini passades pel poderós sedàs creatiu de Manén apareixen com obres noves en les que la forta personalitat del compositor no deixa de sentir-se en cap moment.

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog