Joan Manén

Acté: Consolidació

Per Daniel Blanch

C05-optL'òpera “Acté” hereva d'una tradició clarament germànica, va ser estrenada amb poc èxit al Liceu el desembre de 1903 i fou incompresa per un públic barceloní acostumat al gust italianitzant molt de moda en aquells temps. Just després de l'estrena ell mateix declarava a la Revista Musical Catalana: “No crec que en la primera representació pugui l'auditori seguir-me en tot el que vull expressar-li en la partitura, però confio que en successives audicions em permetran arribar fins a ell, especialment el seu sentiment, del qual crec que la tècnica no ha d'ésser sinó un vehicle de transmissió i que, com més refinada i perfecte sigui, amb més puixança arribarà fins al sentiment de l'auditori”. Però mentre Manén era força incomprès i en molts casos poc valorat a la seva terra, poc a poc se li van anar obrint les portes com a compositor a Alemanya; Acté fou representada amb gran èxit a Dresden (1908), Colònia (1910) i Leipzig (1913) i gràcies a l'extraordinari reconeixement públic que assolí l'obra, la seva carrera de compositor cobrà un nou impuls. És aleshores quan veieren la llum obres simfòniques d'envergadura com Nova Catalònia, Juventus i la Suite per a violí, piano i orquestra. En aquestes primeres obres simfòniques trobem un clar exemple de l'estil i les característiques que definiran el conjunt de la seva obra orquestral. Són obres que aconsegueixen combinar un orquestració de gran riquesa i una elaboració temàtica molt treballada, fruit d'una assimilació del repertori germànic, amb la intuïció i l'espontaneïtat d'un músic extravertit i en molts moments d'inspiració eminentment mediterrània.

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog